Les dones d’aigua
Protegim el seu hàbitat
Veritat o mentida?
Les històries de les dones d’aigua són llegenda. Això vol dir que la realitat i la ficció es barregen sense saber què ha passat de debò i què no.
Segons la tradició, les dones d’aigua se situen sobretot al nord de Catalunya i algunes zones del Montseny. A cada un d’aquests llocs s’expliquen moltes històries de les dones d’aigua.
Conten que una vegada una dona d’aigua va regalar un fus màgic a una dona mortal amb la condició que mai digués cap mal del fil. Durant molts anys la senyora es va guanyar molt bé la vida gràcies a la gran quantitat de vestits que era capaç de teixir el fus i a la seva qualitat. Però un dia a la seva néta se li va embolicar el fil. Aleshores, la jove, que estava aprenent l’ofici de filadora, va dir sense pensar-s’ho: “maleït fil!” En un obrir i tancar d’ulls, el fil i totes aquelles peces de roba que havia teixit durant anys l’àvia, amb el fus màgic, van desaparèixer.
També expliquen que fa moltes llunes un pastor es va enamorar d’una dona d’aigua. Després d’insistir, ella va accedir a casar-s’hi, amb una condició: mai podria mencionar que el seu origen era a les aigües d’un gorg. Van passar els anys. La parella van tenir un fill i una filla. Però, un dia, ell li digué “dona d’aigua”. D’aquesta manera es trencava el pacte que havien fet. Ella va haver de tornar al seu gorg per sempre. Tot i això, cada nit, ella sortia d’amagat i acotxava els seus fills. Les llàgrimes de tristesa que li queien es convertien en perles. Al matí, el pastor les recollia sense imaginar que eren de la seva estimada.
Sabies que...
Depenent de la zona, les dones d’aigua poden canviar de nom i dir-se goges, aloges o encantades, entre d’altres.